Tercera Sessió: Els Drets Humans

Aquesta sessió és una de les que han causat més interès entre tots, ens han fet pensar i posar-nos a la pell dels altres.

“Hicimos un juego teniendo en cuenta los derechos humanos. Cada uno tenia una identidad y a medida que iban pasando las preguntas el personage que podía avanzar lo hacía, y el que no se quedaba en su sitio. Eso demuestra que no todo el mundo puede avanzar igual, que dependiendo de quein seas o de donde seas avanzarías más o menos, que no siempre se respetarían los derechos. Creo que la idea es muy buena y me gustaría que cada persona del mundo hiciese este juego para que vea muchas cosas que yo no había visto hasta ahora”

Sant Feliu de Guíxols ET Les Gavarres.

Les imatges són de LLoret, ET La Selva, on, com sempre, hi va haver un debat aferrissat i viu.

ESTEREOTIPS I PREJUDICIS: La segona sessió

A la segona sessió hem treballat els estereotips i els prejudicis.

Hem reconegut i detectat els estereotips que tothom tenim respecte determinats col·lectius i hem comprovat que el coneixement directe i l'experiència ens fan desmentir-los.

Estereotip
L’estereotip es mou en un nivell del pensament. Es tracta d’un conjunt de creences socials associades a un grup o col·lectiu.
­—Són representacions col·lectives que no tenen en compte la individualitat i es fan servir per predir, a grans trets, la personalitat i les característiques dels altres. Homogeneïtzen els trets dels membres d’un mateix grup. —Es transmeten de generació en generació.
—Es basen en percepcions no objectives. Cauen en l’exageració i la generalització.
—Són resistents al canvi. Molt estables.
—Omplen espais de desconeixement.
—Són simples i fàcils de recordar.
—Analitzen selectivament i s’autoconfirmen. Abans s'exclou un individu del grup que canviar l’estereotip.
—Ens fan percebre la realitat d’acord amb unes expectatives. És més important el que es vol percebre que el que es percep realment.

Hem utilitzat també els prejudicis, a partir de la imatge alterada de dos personatges: ens hem disfressat! Hem vist que la imatge que percebem de l'altre ens pot generar una opinió, ja sigui negativa o positiva, que no té perquè ser certa.

Prejudici
Es tracta d’una predisposició favorable o desfavorable cap a determinades persones pel fet que les identifiquem amb determinats grups i no per les seves característiques o actuacions individuals; només per la identificació que en fem amb el grup.

És la impressió que es deriva de l’estereotip i, per tant, no està contrastada amb la realitat. S’aprèn i es transmet sovint sense cap contacte ni coneixement del col·lectiu que es prejutja, de manera que es poden reforçar aquests imaginaris per la via de les relacions personals, laborals, dels mitjans de comunicació, fins al punt d’esdevenir-ne transmissors.

Finalment, hem hagut de triar determinades persones a través d'una foto, per a diferents situacions; treballar, compartir pis, cuidar els nostres fills, etc... per tal de veure quines eren les nostres actituds. Discriminem?

Més imatges de les primeres sessions

Ja hem acabat la primera sessió amb totes les Escoles Taller, hem parlat de la Identitat i la construcció de la diferència.

Us presentem algunes imatges més així com les reflexions que n'han sorgit.


“He après que la gent ens posa etiquetes sense saber com som. Només per la gent amb qui anem o per com anem vestits. També he après que tinc característiques compartides amb els meus companys que desconeixia” Blanes 19/10/09



“La diversitat està poc valorada” Blanes 19/10/09


“Tothom hauria de ser més tolerant perquè no hi haguessin tants conflictes” Lloret 19/10/09

“He après que la violència no porta enlloc i que de vegades s’ha d’adaptar a un grup diferent a la teva personalitat. Això és obligatori per evitar mal rotllos.” Lloret 19/10/09



“És molt fàcil enganyar-nos. No només ens hem de fixar en les aparences (etiquetes) de les persones, encara que, les persones li donen molta importància. No hem de mirar l’exterior, sinó l’interior” Tossa 19/10/09




“Hi ha molta desigualtat, sigui per gènere, edat i característiques, i que no per aquest motiu hem de descartar a les persones i etiquetar-les” Figueres 23/10/09

“Diferent no és sinònim de “dolent”. Lo “dolent” és quan es crea desigualtat” Figueres 23/10/09

Identitat i diferència, la sessió 1

La segona setmana, entre els dies 13 i 16 d'octubre hem anat a Arbúcies, Girona, Cassà i Salt.

Aquestes són algunes reflexions de la primera sessió.

"No t'has d'amagar de definir-te com ets" Cassà 15/10/09

"És cert que existeixen les "etiquetes" i et condicionen" Cassà 15/10/09

"La diversitat és positiva. Cal coneixe'ns més. El caràcter mostra com és la persona" Salt 15/10/09

“He après com són els meus companys i la diferència entre Diversitat, Diferència i Desigualtat.”Girona 15/10/09

“M’ha agradat molt el joc i el comportament dels amics. He pogut conèixer més els amics. I saber tal i com són” Arbúcies 14/10/09

“Cadascú té unes característiques i s’han de respectar” Arbúcies 14/10/09

Les primeres sessions

La setmana passada van començar les primeres sessions. Hem anat a l'ET Ripoll, a l'ET de les Gavarres (La Bisbal i Palamós), a l'ET d'Olot i la de Banyoles.

Us mostrem algunes imatges reflexions i retalls del primer taller sobre "Identitat i construcció de la diferència".

"He après que hi ha més d'una manera de descriure's a un mateix" Ripoll (06/10/2009)

"Tots tenim coses que ens relacionen amb els altres, malgrat les "etiquetes" que veiem en els altres" Banyoles (08/10/2009)

"He après a desarrollar-me i parlar de les meves coses; d'on sóc, on vius, si tractes bé els companys, si ets bona persona, respectuós, treballador i parlar una mica de tot, de com va la vida" Olot (08/10/2009)

"Tothom és diferent, però sempre tenim coses comunes entre nosaltres" Olot (08/10/2009)

"No s'ha de posar "etiquetes" a la gent" Gavarres (07/10/2009)

Un exemple de discriminació

El respecte

“La falta de respecte, encara que menys agressiva que un insult directe, pot adoptar una forma igualment feridora. Amb la falta de respecte no s’insulta una altra persona, però tampoc se li concedeix reconeixement; simplement no se la veu com un ésser humà integral la presència de la qual importa.
Quan la societat tracta d’aquesta manera a les masses i només destaca a un petit nombre d’individus com a objecte de reconeixement, la conseqüència és l’escassetat de respecte. Com si no hi hagués una quantitat suficient d’aquesta preciosa substància per tothom. De la mateixa manera que la fam, aquesta escassetat és obra humana; però a diferència dels aliments, el respecte no costa res. Aleshores, perquè ha de ser escàs?”

Sennet, R. El Respeto. Sobre la dignidad del hombre en un mundo de desigualdad. (2003)