Les aparecences enganyen from respecte on Vimeo.
Making Off - Les aparences enganyen. from respecte2 on Vimeo.
Making off Projecte Respecte - Salt from Pr.Respecte on Vimeo.
Making off Salt II - Projecte Respecte from Pr.Respecte on Vimeo.
ET Salt:
Curtmetratge/pel·lícula: Un dia en la vida de 3 joves de Salt. Com afecta la discriminació per raó d'origen, els prejudicis i la capacitat de superar-los.
Rafa/Rafa: Tit, tit, tit. Obre els ulls, apaga el despertador, es posa la roba, es renta les dents, es pentina i se’n va menjant-se una magdalena. El veiem sortir per la porta.
Demba/Dembs: S’aixeca, es fa ablusions per resar, resa, el veiem entrant a la dutxa, es prepara un te i marxa. També el veiem sortir per la porta.
Said/Akram: Es desperta, encén l’ordinador i es conecta a internet per mirar la premsa. Es prepara un café amb llet i se’l pren davant l’ordinador. Sentim que sona el timbre de sota casa seva i baixa.
Veiem en Rafa i en Dembs junt sota el portal d’en Said. En Said baixa i es saluden al portal:
Said: Qui passa Dimba?
Dembs:”bien, why?”
Said: Rafita!
Rafa: Què nen, t’acabes de llevar o què? Quines pintes!
Demb: Segur que estaves enxufat a l’ordinador…
Rafa: Ei, nosaltres ja hem esmorzat, tu?
Said: He fet el cafè….nem a l’Espai, no? ja em pillare alguna cosa allà.
Es giren i van marxant.
Demb: Jo també pillaré algo, que ens convidi en Rafita, que és el que vol anar a comprar, jejej
Rafa: Si mira, només em falta haver d’alimentar-vos…jajaj
Rafa: Venga, anem tirant…
Sentim música i els veiem caminant per Salt cap a l’espai gironès.
Demba: Jo al igual em pillo una sammarreta super guapa que vaig veure l’altre dia, …així me l’estreno aquesta nit i triumfo…
Said: A quin local és la festa?
Rafa: A l’Asfalt, (els altres fan males cares, en Rafa ho veu) Tranquils tius… si veniu anb mi, fijo que us deixen entar, i a més igual venen en Pep i en Rubi.
Said; En Rubi encara està currant a la mateixa lampisteria? quina penya! L’altre dia vaig portar-hi un curriculum i vaig veure com el tiraven a la papelera quan marxava...
Rafa: Si vols parlo amb ell, igual t’hi pot enxufar, si diu que et coneix i tal…
Dembs: Joder why?, Aquí si no t’enxufen ho tenim fatal…sempre estem igual, ahir em varen dir que no en plan borde en un viver.
Rafa: Doncs jo sí que vaig arribar a fer una entrevista l’altre dia...
Said: I com va anar?
Rafa: No sé, suposo que bé, em varen dir lo típic de sempre, que ja em trucarien... però no crec...
(Al costat d’en demba passa una dona que s’agafa el bolso, en Demba l’espanta en broma)
Entren a l’espai i arriben a la botiga.
Un cop dins, en Demba va directe a buscar la samarreta que li agradava per ensenyar-la als altres.
-Demba: eh, mireu què guapa (ensenyant la samarreta) no digueu que no mola!
Els altres se la miren i després es miren mig rient.
-Rafa: On vas amb això nen? estas acabat, sempre amb el teu style.
En Said riu i li ensenya una altra en plan fucsia o algo.
Es tornen a separar dins la botiga, en Said està per allà sense mirar res (no li agraden les botigues), els altres dos remenen coses súper motivats. En Demba mira coses colorides i estranyes i s’ho va provant per sobre. En Rafa mira samarretes i comença a fer coses rares, en Said el veu i s’acosta:
Rafa: Aquesta camisa m’agrada... i se la posa a sota el jersei.
En Said ho veu i li estira, la camisa cau a terra:
Rafa:-Què fas?
Said: -Què fas tu! Estas flipant! Què no tens diners o què?
Rafa: - Sí que en tinc, però me’ls guardo per la festa d’avui...
La dependenta aixeca el cap i mira cap allà.
Said: Deixa-ho tiu.
Rafa: No comencis com sempre, eh! Et penses que ets el meu pare o què?!
En Rafa torna a recollir la samarreta, la deixa a les lleixes mal posada i marxa fent-li mala cara a en Said. La dependenta s’arriba fins on està en Said i se’l mira.
Dependenta: Què passa a aquí? Què has agafat?
Li aixeca la samarreta, en Rafa s’aparta cada cop més, dissimulant.
Said:-Però què fa senyora, que no he agafat res! Deixi’m estar!
Dependenta:-Vinga, foteu el camp d’aquí.
En aquest moment surt en Demba del vestidor amb una camisa florejada.
Dembs:-Mireu tius que molon!
Dependenta: Treu-te ara mateix això i fora tots d’aquí… no us vull veure més!
Els veiem caminant per l’espai gironès, visiblement enfadats. En Rafa va més endavant amb cara ratllat i en Said menjant-li l’orella al darrera…
Said: Estàs content? No veus com estem a Salt? després diuen que només hi ha que robatoris… i ens acusen a nosaltres…
Dembs: Ara que havia trobat una súper camisa molona
Rafa: Però si la tia no s’havia ni empanat… si tu no m’anèssis fent de pare…!
-Said: I a mi què? Has vist com només ens han registrat a nosaltres, la tia racista aquesta!
-Dembs: Rafa ho hauries d’entendre… no sé si trobaré aquella camisa a alguna altre botiga... quina merda!
-Rafa: Tius sou uns ratllats… i a més, jo no tinc la culpa que la gent sigui racista...
Es discuteixen i marxen per separat. En Said i Dembs marxen junts, en Rafa marxa sol cap a una altre direcció.
Veiem l’entrada d’una discoteca i en Said i en Dembs a punt d’entrar, al fons hi ha gent entrant, ... comenten mirant a terra:
-Said: Aviam si avui tenim sort i ens deixen entrar...
Demb: Avui m’he posat sabates (súper cutres), no ens poden dir que no...
S’acosten a entrar i hi ha 3 segurates que els hi diuen que no:
-Segurata/Corleone:- Eh, on penses que vas? Això es una festa privada...
Said: Però si està entrant tothom! on son les invitacions? demaneu-les!
Segurata: Va sortiu de la porta que no deixeu entrar, hola, hola, (mirant als clients que entren)
Veiem entrar gent
Sentim la música del local.
Després un segurata li diu a l’altre: -Segur que són de Salt.
Ells es defensen:
Demba: Si no ets noia o vas ben vestit no ets convidat, aquesta és la festa privada! (dirigint-se als segurates)
Said: Si ets marroquí, o negre, o de Salt no entres, aquesta és la festa privada!
(per ell mateix, remugant i en Rafa passa pel costat i el sent)
Apareix en Rafa amb els seus i ho veu.
Rafa:-Què està passant aquí?
Dembs: -Aquests tius no ens deixen entrar, dicen que és una festa privada, (amb sorna)
Rafa: anem-hi junts i ja veureu com entrem
S’acosten, I quan són davant la porta els segurates diuen:
Segurata: -Bona nit, benvinguts, un altre cop per aquí… (super amables)
Quan veuen altre cop en Said i en Demba, els canvia la cara i li diuen a en Rafa:
Segurata: Ja els pots dir als teus amics que aquesta festa és privada, no insistiu,
Rafa: -Ni privada, ni òsites! Jo vinc sempre per aquí, i mai, ni avui no hi ha cap festa! Saps què … Que si no entren ells tampoc entrem nosaltres... anem a un altre lloc, i ja ens heu vist prou.
Els segurates es queden mirant amb cara estranya, com sorpresos i alhora avergonyits. De seguida tornen a la feina.
Els veiem marxar a tots en plan abraçades i atxutxons,
Rafa: Anem a casa i ens montem la nostra festeta
