Dates de les presentacions

PRESENTACIÓ PROJECTE RESPECTE-VALEUR
“Viure la diversitat des del respecte"

+ Projecció dels diferents productes audiovisuals

Des de la Diputació de Girona i durant aquest curs s’ha dut a terme el Projecte Respecte, en el marc del Programa europeu "Drets Fonamentals i ciutadania (2007-2013)".
Aquest és un projecte de formació i reflexió amb joves entorn els estereotips, la discriminació i la desigualtat, i ha finalitzat amb la realització de diferents produccions audiovisuals realitzades pels mateixos joves.
El projecte s’ha realitzat en el conjunt d'Escoles Taller de comarques gironines.


GIRONA
17 de Juny de 2010
19:00 h.
Casa de Cultura de Girona
Pl. Hospital, 6


RIPOLL
14 de juny
18:00 h
Biblioteca Lambert Mata
C/ Vinyes, 1

LA BISBAL D’EMPORDÀ
16 de juny
19:00 h
Sala d’actes del Consell Comarcal del Baix Empordà
c/ Tarongers, 12

FIGUERES
22 de juny
19:00 h
Biblioteca Fages de Climent
Pl. Sol, 11

LLORET DE MAR
23 de juny
13:00h
Puntet de Fenals
C/ Pla de Fenals s/n

SALT
29 de juny
19:00 h
Teatre de Salt
Pl. Sant Jaume, 6-8

BANYOLES
30 de juny
19:00 h
Museu Darder
Pl. Estudis, 2

17 de juny: Presentació a Girona

El 17 de juny, ens trobem tothom a la Casa de Cultura de Girona en motiu de l'acte central de presentació del Projecte Respecte.

Al llarg del mes de Juny es faran també presentacions als diferents municipis implicats.

10 de juny: Marxem a O'Porto

Tots els projectes audiovisuals ja estan al taller d'Edició, preparant-se per ser presentats públicament a la ciutat d'OPorto el dia 11 de juny de 2010.
Hi anem amb joves representants de 5 de les 6 Escoles Taller participants, que parlaran de l'experiència, la tria del tema, del format audiovisual i presentaran el resultat final de tot el procés de formació, debat i creació que ha significat el Projecte Respecte-Valeur.

Els rodatges

Ja hem començat tots els rodatges i tenim per ara els primers Making Off's. El procés està essent molt creatiu i enriquidor i ens agrada veure la gran implicació del conjunt dels grups. Tothom troba el seu espai i la seva tasca: sorprenen els talents interpretatius i directius que tenim entre nosaltres. CLICKEU SOBRE EL NOM DE CADA MUNICIPI (A LA DRETA) PER VEURE ELS MAKING OFF'S

Bona feina!

ET BANYOLES
Spot sobre la discriminació en el mercat de treball: feines de noi, feines de noia.

ET Castell de Sant Ferran FIGUERES

Spot contra el silenci davant les situacions de violència i discriminació: l'exemple del bulling i la violència sexista.

ET de la Selva LLORET
2 Spots:
Contra la discriminació per l'aspecte físic
Contra la discriminació en el mercat de treball; per raó de sexe, origen, aspecte, etc...

ET RIPOLL
Reportatge sobre la situació de crisi que es viu a Ripoll i com aquesta afecta a uns col·lectius més que als altres.

ET SALT

Curtmetratge/pel·licula: Un dia en la vida de 3 joves de Salt. Com afecta la discriminació per raó d'origen, els prejudicis i la capacitat de superar-los.

ET Les Gavarres SANT FELIU DE GUÍXOLS
Curtmetratge/pel·licula: El racisme al lloc de treball, la discriminació i el canvi de pensament.

Primeres sessions de la segona fase del projecte respecte

Durant la primera i la segona jornada de la segona fase del projecte respecte els alumnes de les EETT havien d’escollir un format i un missatge que volien donar amb la seva proposta audiovisual. El format l’elegien a partir d’un seguit d’exemples que sel’s presentaven a travès del vídeo que podeu trobar adjuntat al bloc com a material didàctic de la sessió 1. Aquest vídeo ens servia per entendre les característiques bàsiques de cada format, així com la seva funció i el missatge que transmeten. El tema s’elegia a partir d’una dinàmica de pluja d’idees i a partir d’aquí cada grup desenvolupava una o vàries sinopsis.
Tot seguit detallem en un quadre el format, el tema i la sinopsis de cadascun dels grups que formen part de la segona fase del Projecte Respecte:


Escola Taller de Ripoll: Decideixen fer un reportatge sobre la discriminació i els prejudicis que afecten als joves. Per fer-ho opten per estructurar el reportatge a partir de la comparació entre el que representava ser jove a Ripoll per la gent de la generació dels seus pares i el que representa ara per ells. Volen tractar temàtiques com els accidents, les drogues, l’oci, la feina, la violència, el paper de la dona, etc, i fer-ho a partir d’entrevistes a diferents persones del poble.

Escola Taller de Lloret: Decideixen fer un seguit d’spots que tractin el tema de la discriminació en diferents àmbits i per diferents raons. Surten 4 sinopsis de petits spots a desenvolupar que es centren en la discriminació en l’àmbit laboral i la que es dóna a causa de l’aspecte físic. Sorgeixen alguns slogans que ilustren aquestes situacions de discriminació.

Escola Taller Gavarres: Sant Feliu: Surt la idea de fer un curtmetratge que giri al voltant de l’ambient de la pròpia escola taller i que tracti del tema de la discriminació focalitzada dins la situació actual de crisi econòmica. Desenvolupen una sinopsi que presenta el tractament discriminatori que rep un hipotètic noi que arriba nou a l’escola taller per sol fet de ser negre.

Escola Taller de Banyoles: Es va aprovar la idea de fer un seguit d’spots curtmetratges que recullin el seguit de drets humans (5) que el grup va considerar més importants per tal de difondre la importància del fet de pendre consciència d’aquests drets.

Escola Taller de Salt: Decideixen fer un curtmetratge que tracti sobre la discriminació de la immigració a Salt. Es desenvolupa una sinopsi que planteja un dia en la vida de 3 personatges diferents de Salt a qui sel’s tracta de manera diferent degut al seu origen. Els 3 personatges, que resultaran ser amics, s’enfaden degut a una discussió, però al final recuperen la seva amistat quan tots 3 es solidaritzen amb la discriminació que pateix cadascun d’ells.

Escola Taller de Figueres: Surt la idea de fer 4 spots curmetratges integrats en el si d’una campanya amb l’slogan “no tanquis els ulls” i “no apartis la vista”. En els 4 curts es presentarien 4 situacions diferents de violència o discriminació observades per una tercera persona que tancaria els ulls o apartaria la mirada per no haver-se d’enfrontar a aquestes realitats. Les 4 situacions estarien relacionades amb la violència de gènere, la violència en l’àmbit escolar i amb la discriminació per raò d’origen i d’edat.

Tercera Sessió: Els Drets Humans

Aquesta sessió és una de les que han causat més interès entre tots, ens han fet pensar i posar-nos a la pell dels altres.

“Hicimos un juego teniendo en cuenta los derechos humanos. Cada uno tenia una identidad y a medida que iban pasando las preguntas el personage que podía avanzar lo hacía, y el que no se quedaba en su sitio. Eso demuestra que no todo el mundo puede avanzar igual, que dependiendo de quein seas o de donde seas avanzarías más o menos, que no siempre se respetarían los derechos. Creo que la idea es muy buena y me gustaría que cada persona del mundo hiciese este juego para que vea muchas cosas que yo no había visto hasta ahora”

Sant Feliu de Guíxols ET Les Gavarres.

Les imatges són de LLoret, ET La Selva, on, com sempre, hi va haver un debat aferrissat i viu.

ESTEREOTIPS I PREJUDICIS: La segona sessió

A la segona sessió hem treballat els estereotips i els prejudicis.

Hem reconegut i detectat els estereotips que tothom tenim respecte determinats col·lectius i hem comprovat que el coneixement directe i l'experiència ens fan desmentir-los.

Estereotip
L’estereotip es mou en un nivell del pensament. Es tracta d’un conjunt de creences socials associades a un grup o col·lectiu.
­—Són representacions col·lectives que no tenen en compte la individualitat i es fan servir per predir, a grans trets, la personalitat i les característiques dels altres. Homogeneïtzen els trets dels membres d’un mateix grup. —Es transmeten de generació en generació.
—Es basen en percepcions no objectives. Cauen en l’exageració i la generalització.
—Són resistents al canvi. Molt estables.
—Omplen espais de desconeixement.
—Són simples i fàcils de recordar.
—Analitzen selectivament i s’autoconfirmen. Abans s'exclou un individu del grup que canviar l’estereotip.
—Ens fan percebre la realitat d’acord amb unes expectatives. És més important el que es vol percebre que el que es percep realment.

Hem utilitzat també els prejudicis, a partir de la imatge alterada de dos personatges: ens hem disfressat! Hem vist que la imatge que percebem de l'altre ens pot generar una opinió, ja sigui negativa o positiva, que no té perquè ser certa.

Prejudici
Es tracta d’una predisposició favorable o desfavorable cap a determinades persones pel fet que les identifiquem amb determinats grups i no per les seves característiques o actuacions individuals; només per la identificació que en fem amb el grup.

És la impressió que es deriva de l’estereotip i, per tant, no està contrastada amb la realitat. S’aprèn i es transmet sovint sense cap contacte ni coneixement del col·lectiu que es prejutja, de manera que es poden reforçar aquests imaginaris per la via de les relacions personals, laborals, dels mitjans de comunicació, fins al punt d’esdevenir-ne transmissors.

Finalment, hem hagut de triar determinades persones a través d'una foto, per a diferents situacions; treballar, compartir pis, cuidar els nostres fills, etc... per tal de veure quines eren les nostres actituds. Discriminem?

Més imatges de les primeres sessions

Ja hem acabat la primera sessió amb totes les Escoles Taller, hem parlat de la Identitat i la construcció de la diferència.

Us presentem algunes imatges més així com les reflexions que n'han sorgit.


“He après que la gent ens posa etiquetes sense saber com som. Només per la gent amb qui anem o per com anem vestits. També he après que tinc característiques compartides amb els meus companys que desconeixia” Blanes 19/10/09



“La diversitat està poc valorada” Blanes 19/10/09


“Tothom hauria de ser més tolerant perquè no hi haguessin tants conflictes” Lloret 19/10/09

“He après que la violència no porta enlloc i que de vegades s’ha d’adaptar a un grup diferent a la teva personalitat. Això és obligatori per evitar mal rotllos.” Lloret 19/10/09



“És molt fàcil enganyar-nos. No només ens hem de fixar en les aparences (etiquetes) de les persones, encara que, les persones li donen molta importància. No hem de mirar l’exterior, sinó l’interior” Tossa 19/10/09




“Hi ha molta desigualtat, sigui per gènere, edat i característiques, i que no per aquest motiu hem de descartar a les persones i etiquetar-les” Figueres 23/10/09

“Diferent no és sinònim de “dolent”. Lo “dolent” és quan es crea desigualtat” Figueres 23/10/09

Identitat i diferència, la sessió 1

La segona setmana, entre els dies 13 i 16 d'octubre hem anat a Arbúcies, Girona, Cassà i Salt.

Aquestes són algunes reflexions de la primera sessió.

"No t'has d'amagar de definir-te com ets" Cassà 15/10/09

"És cert que existeixen les "etiquetes" i et condicionen" Cassà 15/10/09

"La diversitat és positiva. Cal coneixe'ns més. El caràcter mostra com és la persona" Salt 15/10/09

“He après com són els meus companys i la diferència entre Diversitat, Diferència i Desigualtat.”Girona 15/10/09

“M’ha agradat molt el joc i el comportament dels amics. He pogut conèixer més els amics. I saber tal i com són” Arbúcies 14/10/09

“Cadascú té unes característiques i s’han de respectar” Arbúcies 14/10/09

Les primeres sessions

La setmana passada van començar les primeres sessions. Hem anat a l'ET Ripoll, a l'ET de les Gavarres (La Bisbal i Palamós), a l'ET d'Olot i la de Banyoles.

Us mostrem algunes imatges reflexions i retalls del primer taller sobre "Identitat i construcció de la diferència".

"He après que hi ha més d'una manera de descriure's a un mateix" Ripoll (06/10/2009)

"Tots tenim coses que ens relacionen amb els altres, malgrat les "etiquetes" que veiem en els altres" Banyoles (08/10/2009)

"He après a desarrollar-me i parlar de les meves coses; d'on sóc, on vius, si tractes bé els companys, si ets bona persona, respectuós, treballador i parlar una mica de tot, de com va la vida" Olot (08/10/2009)

"Tothom és diferent, però sempre tenim coses comunes entre nosaltres" Olot (08/10/2009)

"No s'ha de posar "etiquetes" a la gent" Gavarres (07/10/2009)

Un exemple de discriminació

El respecte

“La falta de respecte, encara que menys agressiva que un insult directe, pot adoptar una forma igualment feridora. Amb la falta de respecte no s’insulta una altra persona, però tampoc se li concedeix reconeixement; simplement no se la veu com un ésser humà integral la presència de la qual importa.
Quan la societat tracta d’aquesta manera a les masses i només destaca a un petit nombre d’individus com a objecte de reconeixement, la conseqüència és l’escassetat de respecte. Com si no hi hagués una quantitat suficient d’aquesta preciosa substància per tothom. De la mateixa manera que la fam, aquesta escassetat és obra humana; però a diferència dels aliments, el respecte no costa res. Aleshores, perquè ha de ser escàs?”

Sennet, R. El Respeto. Sobre la dignidad del hombre en un mundo de desigualdad. (2003)